La entrevista pone de manifiesto la hipocresía e incoherencia de la Agencia de Residuos de Cataluña. A pesar de reconocer que Cataluña va tarde en materia de reciclaje y que el objetivo debería ser tender a cero vertederos, la Agencia permite ampliar el vertedero de Can Mata, perpetuando así un modelo insostenible.
El director admite que el vertedero tiene un fuerte impacto negativo sobre la población cercana, pero en lugar de actuar para cerrarlo, solo promete una «buena gestión» y mitigar las molestias. Además, se desentiende de la posible afectación a la salud y de los estudios al respecto, derivando la responsabilidad a Calidad Ambiental.
Ante la propuesta de un parque ambiental de tratamiento avanzado que evitaría verter residuos, el director se muestra abierto pero escéptico, aduciendo la falta de madurez de estas tecnologías. Esto es sintomático de una falta de visión y ambición real de cambio de modelo.
En definitiva, la entrevista evidencia que la Agencia antepone los intereses del vertedero a los de la población y el medio ambiente. Urge un cambio de rumbo radical, cerrar Can Mata lo antes posible y apostar decididamente por soluciones sostenibles. El greenwashing y las excusas técnicas ya no son válidas.
P(DARIO MUHI): En primer lloc, li hem preguntat el per què de no convocar la Comissió de Seguiment de l’Avocador, com es va demanar des de l’Ajuntament. Tot seguit, hem tingut una conversa en què hem pogut parlar amb ell del futur dels residus de Catalunya. Escoltem-ho.
R(ISAAC PEREIRE): La Comissió de Seguiment està prevista, tal com està ordinariamente, crec que és la primera setmana d’octubre, o sigui, és ja, igualment. Llavors vam, per determinar, amb l’alcalde que avui venia, o sigui, de seguida que he pogut, he vingut, ens reunim amb l’alcalde, ens reunim amb la comissió, amb la plataforma Tanquem Can Mata, després anem de visita a l’abocador amb l’alcalde de Masquefa, d’Agustalets i amb algun altre, no me’n recordo quin, perquè són nous, amb el d’Agustalets ja hi hem anat manta vegades, però n’hi ha alguns que encara no havien visitat l’abocador i tot, i per tant hi anirem després. Avui fem aquesta aproximació i tot per explicar, per escoltar, per compartir, per tot. Llavors la comissió, en principi, que després també en parlarem amb ells, els afectats, es reunirà ordinàriament perquè és imminent. I llavors moure tot el que significa la convocatòria de la comissió i tot, podent venir a explicar i atendre els dubtes que s’han generat a partir de l’actuació que ara parlarem, doncs ho intentem resoldre a partir d’aquesta visita i d’aquestes reunions, que el resultat sigui el mateix i no hipotequem la comissió, que igualment s’ha de reunir després formalment. No és tan important l’eina, sinó que tinguin tothom tota la informació que demana, i en aquest cas estem aquí i la donarem. El que està fent ara l’abocador, l’empresa que gestiona l’abocador, i per tant ho podria explicar molt millor l’empresa que jo, el nostre paper de l’Agència de Residus és vetllar i fer seguiment que el que es fa, es faci bé i que tinguin els permisos per poder-se fer, igual que la Direcció General de Qualitat Ambiental. I això és el nostre paper en això, en tot el procediment. I hi va haver les corresponents inspeccions, o les corresponents seguiments perquè així es faci. I el que estan fent ara és el que en diuen un acopi, una acumulació, perquè així es fa. El que estan fent ara és un acopi, una acumulació, posant un pilot, uns residus en un espai on ja en teoria s’ha arribat a la cota que s’havia d’arribar. Per què? Perquè sabeu que estan en tràmits l’ampliació de més vasos d’aquest abocador, des de fa molt de temps, és tot molt lent, i per poder fer les obres que estan previstes en el projecte executiu d’ampliació d’aquest tros d’abocador, necessiten no acabar d’afectar i omplir el vas que ara està en explotació. Per tant, necessiten apilotar una mica de residus en aquest espai que ja tenia la previsió, en cas que ho pogués fer, d’aquesta autorització ambiental per poder-se fer. Igualment, té el seguiment i el control de les autoritats competents en això. Per tant, és una cosa que es preveia, que té l’autorització per poder-se fer i que s’ha explicat en temps i forma quan ha acabat, al principi és aquest agost. I això és el que hi ha. No és res que no estigui planificat i previst que l’empresa pugui fer en aquest sentit. Cap on volem anar? A Catalunya tenim un problema en aquest sentit. Cap on volem anar? A Catalunya tenim un problema en aquest aspecte perquè ara mateix portem aproximadament un 36% dels residus municipals generats a l’abocador. Un 20% van a incinerar i l’altre és el que es pot reciclar. Per normativa europea hauríem d’arribar al 10%, del 36 al 10. Per tant, tenim moltíssima feina en això. Ho dic també perquè encara que arribem al 10, quan haguem arribat al 10%, que en relació ara és molt poc, aquest 10% igualment haurà d’anar a algun abocador.
P: No hi ha una altra fórmula per tractar els residus?
R: Sí, hi ha altres fórmules, com la incineració, però no la volem, tampoc, la incineració. I al final, després del procés d’incineració, també et quedaria unes mermes que acabarien necessitant un abocador. O pels residus perillosos, per exemple, que tenim un abocador a Castellolí, ara mateix no hi ha una altra alternativa a això, o la incineració. Que estem també en tràmit d’un pla de tancament de la incineració. Per tant, això com a la part de bany de la realitat. Fins i tot quan necessitem molt poc l’abocador i molt poc la incineració, com a la part de bany de la realitat. Fins i tot quan necessitem molt poc l’abocador i molt poc la incineració, en algun lloc s’haurà d’abocar i en algun lloc s’haurà d’incinerar. Per molt que treballem, perquè tendeixi a ser zero. Llavors, per aconseguir això hi ha multitud d’estratègies. Per una banda, la legislativa, la legal. Estem arribant a la recta final d’una llei que volem que sigui que posi la prevenció al centre. La prevenció vol dir que el millor residu que tenim és el que no generem, i per tant, hi ha multitud d’aspectes que podem fer perquè el residu no es generi. I no només això vol dir a la ciutadania, que a la ciutadania també hi podem fer molt, sinó que vol dir abordar dos grans àmbits més, un és el de l’administració, ara entraré, i l’altre el de l’empresa, de la indústria, la distribució, que aquí s’han de fer grans passos, que tu puguis anar a comprar o anar a això, i que no tingui aquesta càrrega de residus. I l’altre és el de l’administració. Tu pots fer molt bé el triatge a casa teva, pots tenir una grandíssima actitud en això, però si surts al carrer i només hi ha un contenidor obert, perquè el teu ajuntament no ha posat el sistema d’alta eficiència per poder fer uns bons resultats, la teva feina a casa no té més, no té… Per tant, també cal que els ajuntaments facin aquest treball. Llavors això, la llei i diferents aspectes, va per aquesta línia. També hi ha un gran àmbit, que és el dels pactes voluntaris, els acords voluntaris, o sigui, més en plan positiu. Ho estem tirant endavant amb el tèxtil, el Pacte per la Moda Circular, per exemple, o un protocol per la reutilització, perquè et puguis anar a comprar amb carmanyoles i amb envasos reutilitzables. Acords d’aquestsests voluntaris, no? I llavors també amb subvencions, subvencions. Diferents línies de subvencions, les més importants podrien ser les de recollida selectiva, precisament perquè els ajuntaments puguin aplicar aquests sistemes de deficiència, però també conjuntament amb el Departament d’Empresa, perquè la indústria, l’empresa, pugui fer investigació, pugui fer avenços en el terreny de l’ecodisseny, de la innovació, el desenvolupament, per mètodes, per processos, perquè puguem tendir cap a una societat residu zero, que és una mica el que seria l’horitzó. Això seria com una mica el gran marc de treball, que són canvis que no són ràpids i que volen tota una sèrie de comunions entre tots els agents.
P: Perdona el regressiu, Més o menys és aquesta, a grans trets, la línia en què treballem. He intentat explicar-te com a marc general i alguns exemples concrets. Però llavors anem tard, anem tard en tot el que és el reciclatge, en el que se’ns demana, perquè si ara es fa una ampliació de l’abocador, no s’està treballant aquest reciclatge necessari, aquesta reutilització ni aquesta investigació que estaves dient amb les empreses.
R: Catalunya va tard. El que passa és que, com sempre, pots mirar el got mig ple o el got mig buit. Catalunya va tard, però en relació amb la resta de l’Estat, va 20 anys per davant. Va tard en relació a directives o a objectius europeus i va tard en relació al context d’emergència climàtica que vivim. Anem tard, però estem en un estancament i per això fem aquest revulsiu legal de cords i d’incentiu, una mica el pal i la pastanaga tota l’hora, per poder transformar això. Per això deia que no era ràpid, tampoc. Si portem dos anys treballant la llei, molt lent tot. I llavors, un cop aprovada la llei, s’haurà d’aplicar tot això. Per tant, els canvis són estructurals i van venint. A Mar Catalunyà hi ha 306 municipis que fan el porta a porta, són molts més que el que eren fa 4 anys o 8 anys, són infinitament més que moltes zones de l’estat espanyol, que allà fins ara feien la recollida de l’orgànica, quan aquí fa 25 anys que es fa. Cal ara, en aquest aspecte de la recollida de l’orgànica, quan aquí fa 25 anys que es fa. Cal ara, en aquest aspecte de la recollida selectiva, les grans ciutats. És el gran repte que tenim i fa dos anys que hi estem treballant molt intensament perquè les ciutats facin aquesta aplicació de la recollida selectiva d’alta eficiència.
P: Això repercutiria directament en el prejudici que patim els que estem al voltant de l’abocador, en el sentit, si s’ajuda, si s’ensenya a reciclar més a les ciutats, a l’àrea metropolitana, que és d’on prové la porqueria de l’abocador, sortirem beneficiats, entre cometes, aquí a l’entorn de l’abocador.
R: Sí, sí, tot el que pugui tendeixi a reduir la matèria que va a l’abocador beneficia els que pateixen l’impacte de l’abocador, evident. Sí, sí, en aquest cas l’àrea metropolitana de Barcelona és la gran àrea urbana del país on hi ha aquesta concentració de gent que té aquesta generació de residus, que no és tant quantitat de residu per persona la que es produeix, sinó que té una selecció molt baixa, un nivell de recollida selectiva molt baix. La diferència entre els municipis més petits de 50.000 habitants i els municipis més grans de 50.000 habitants és molt gran, el percentatge de selecció que uns fan i els altres no. Per tant, cal que els grans facin recollides l’activa i l’alta eficiència.
P: Per la gent que té esperança o que està lluitant, sobretot des de la plataforma, però bé, moltíssima gent que té esperança que l’abocador es tanqui, la realitat quina és? Que no es podrà tancar aquest abocador?
R: La realitat d’aquest abocador és que s’està tramitant una ampliació d’uns vasos determinats i per tant allargarà la vida després d’un procés de participació i d’una necessitat que hi ha al país d’això. El que crec que és motiu d’esperança és la bona gestió que es fa d’aquesta infraestructura, malgrat tot, malgrat que no és una infraestructura simpàtica, no ho és. La clausura d’uns determinats vasos que poden impactar, sobretot pensant en Masquefa, sí que això és esperançador, que allà on s’obri tingui menys impacte visual o de corrents d’aire i tot el que pugui tenir cap a Masquefa. Esperem que això pugui ser així, o la gestió que se’n faci, que permeti apaibagar qualsevol de les molèsties que hi pugui haver al veïnat.
P: A banda de l’impacte visual i les olors, hi ha estudis de quin prejudici per a la salut té aquests aires? A banda de l’olor que porten, hi ha estudis sobre…?
R: Està tot monitoritzat, fins i tot, i de forma directa. Això seria més tema de qualitat ambiental que és de l’Agència de Residus. En aquest cas, jo no voldria comprometre res, però és evident que si es detectés que tingués un perjudici directe o indirecte a la salut de les persones, els primers interessats en que això no passi és el Govern de la Generalitat. Per tant, hauríem actuat i s’hauria actuat i s’actua quan això es detecta. És una evidència, en aquest cas. Per tant…
P: Ja hi interpel·larem a qui toqui pel tema d’aquests estudis.
R: Crec que la directora general de qualitat ambiental, que ha estat en contacte també amb l’alcalde, també té pendent venir, crec, té una visita, i estem a disposició tots per explicar, per venir, per trobar-nos, per intentar resoldre dubtes, i on tinguem de ser empàtics també amb vessants, amb la vessant també emocional que tot això provoca, i no només emocional, sinó que pugui haver-hi en la situació que es generi. Nosaltres per això estem aquí, per explicar-ho.
P: A la passada legislatura, a final de la passada legislatura, es va plantejar, amb això ja acabem, una alternativa a aquest abocador que és un parc ambiental de tractament avançat de residus. Amb això, el que es va presentar o el que va mantenir la gent que va anar amb aquesta presentació és que hi havia una manera d’acabar amb l’abocador, és a dir, que no haguessin d’anar els residus a l’abocador, sinó que en aquest parc ambiental on es tractessin els residus es generaria hidrogen verd, es generaria una sèrie d’elements, es transformarien aquests residus i no haurien d’anar a l’abocador. Això és possible? Aquesta alternativa és real?
R: Una de les coses que, per exemple, parlem de forma subvintajada, tant quan hem treballat el pla de tancament de incineració com la llei, és del que se’n diu millors tècniques disponibles. I el món de la gestió dels residus està en constant evolució, abollició fins i tot, i últimament més. Per tant, jo ara mateix, poder assegurar-te que d’aquí no sé quant temps serà totalment prescindible l’abocador, no t’ho puc fer. Però el que sí que puc interpretar és que està en constant evolució aquestes tecnologies i tècniques que poden permetre un altre tractament d’aquests residus, valorització material, etcètera. Hi ha projectes d’aquest estil que poden donar sortida i poden ser una alternativa a l’abocador, que tant de bo que vinguin per quedar-se. Però en alguns casos estan en moments incipients, estan projectats de forma poc… o s’ha de seguir contrastant i investigant més. Per això, també tota la línia d’investigació, millora, desenvolupament… Et ben asseguro que, com a director de l’Agència de Residus i puc parlar segurament per tot el govern de la Generalitat, tant de bo no haguéssim d’utilitzar cap abocador.
La nostra voluntat és aquesta. I, per tant, estarem al costat d’aquestes iniciatives, o seguim de prop, visitem instal·lacions, volem liderar processos d’aquest tipus, tenim debats a diferents territoris amb això, i estem engrescats, però no és ni fàcil, ni ràpid, ni segur, en aquest cas. no és ni fàcil, ni ràpid, ni segur en aquest cas. Vull dir que… I en el cas d’aquí hi havia un cert interès de treballar-ho, això.
P: Doncs Isaac Peraira, director de l’Agència de Residus a Catalunya, moltíssimes gràcies per atendre Ràdio Masquefa. I bueno, ha sigut molt fàcil parlar amb tu, cosa que agraïm, i ho seguirem fent.
R: Jo per diverses coses. Primera, perquè crec que el tema que ens pertoca, el de la gestió dels residus i tot, ho hem de poder parlar de forma oberta, clara, transparent, s’ha d’explicar molt a la ciutadania tota l’estona. I l’altre, perquè sóc ferm defensor de mitjans com el vostre. Els mitjans locals penso que són importants, transcendentals, i per tant, jo sempre que em demanen, en una ràdio local, en un mitjà comarcal, molt defensor d’això. I no ho dic perquè d’altres, sinó que ho crec, i potser és perquè vinc d’on vinc, Prats i Lluçanès, no ho havia dit encara, però que per tant, també agrair-vos la feina que feu, que sovint deu ser desinteressada del tot. I per tant, ànims!
P: Moltíssimes gràcies, Isaac. Fins a la propera.